Els plans d’igualtat, un instrument per a reduir la bretxa de gènere – Federació d’Indústria

La Federació d’Indústria de la Intersindical comprèn activitats diverses en empreses amb realitats molt particulars, des d’empreses del sector químic, energètiques, automoció fins a empreses mitjanes o petites que produeixen béns al sector secundari. Tot i que les grans empreses disposen de plans d’igualtat i convenis propis, i les dones comencen a equiparar-se en els llocs de treball més tècnics, i a introduir-se en els càrrecs de direcció, la realitat de la indústria des del punt de vista de les bretxes de gènere és molt diversa. Moltes vegades, els plans d’igualtat són ineficaços perquè la realitat de les carreres tècniques és que només són triades per un 30% de les dones. Malgrat això, en el món dels grans polígons industrials com el complex químic tarragoní, les enginyeres tècniques i superiors trepitgen amb pas ferm en un àmbit que havia estat reservat per als homes.

No fa gaire però, el paper de la dona estava restringit a aquells espais menys rellevants de la fàbrica, on no fos necessari gaire tècnica, ni força, ni estudis. Sí que hi havia dones que “portaven” (feien funcionar) màquines, però en un nombre reduït. La majoria o bé feien feines administratives o bé ocupaven seccions específiques on feien feines “feminitzades” això encara ho podem trobar en algunes de les nostres fàbriques.

Encara queda molt camí per recórrer, tot i que es pot apreciar que les bretxes de gènere a la indústria es van reduint. En part degut a diversos factors:

– La presa de consciència de la societat ha estat un factor clau per avançar legislativament cap a la paritat de gènere en tots els àmbits: equiparar els permisos de maternitat i paternitat ha esdevingut un canvi substancial en les preferències de contractació d’homes per als torns tancats. Les empreses de producció contínua eren molt reticents a formar i incorporar dones als torns, prejudicis que s’han esvaït amb l’equiparació i han fet que la presència de dones en càrrecs tècnics d’operació de plantes es vagi normalitzant.

– L’empoderament de les dones que s’autodeclaren competents per desenvolupar qualsevol tasca, en tots els àmbits: la dona no es posa límits pel fet de ser-ho. Encara i així costa trobar dones en feines manuals al sector del metall, professions que continuen estant en mans dels homes.

– La força física no és un factor determinant en els diferents processos productius, ja que hi ha més robotització i més eines que faciliten la feina.

El sector industrial ha estat durant molt de temps bàsicament masculí, els homes copaven tant els càrrecs de responsabilitat com les feines més manuals. Aquest llast fa que la situació de la dona tingui encara molt camí per recórrer, però l’entrada amb força en tots els estaments de les empreses ens permet albirar un futur on sens dubte la dona ha de tenir un paper destacat.

Federació d’Indústria de la Intersindical